dimecres, 15 de febrer de 2012

"Mi hermanito de la Luna"


Us deixo el link d'un vídeo que es diu "Mi hermanito de la Luna" el qual expressa d’una manera poètica i senzilla la realitat diària de la vida d'un infant amb autisme.



L’infant amb autisme es presenta ingeniosament dins una esfera de llum i en un context fosc. Aquesta forma atractiva de presentar a l’infant dóna a entendre que és com si visques en el seu propi món, aïllat de la realitat física i mental que el rodeja.

Ara bé, hi ha alguns breus moments en què aquesta esfera s’expandeix, per exemple, quan la seva germana li ofereix joies, quan veu coses rodones... en definitiva, quan té coses que li agraden al seu costat i que d’alguna manera el fan sentir segur! 

"SOM TAUJA" UN CURT DE BORJA ZAUSEN


Aquest enllaç que us deixo aqui penjat és un meravellos curtmetratge que reflexe la vida de Juan Mateo, una persona plena de generositat, il·lusió, alegria ... una persona que tot i les dificultats per les quals ha pogut passar s'accepta tal i com i és, que somia i veu la vida amb bons ulls!

som tauja from Borja Zausen on Vimeo.



La forma en què es narra el curtmetratge crec que es fa molta referència als sentits, a les emocions i als sentiments. Sembla com si es volgués emfatitzar que per molt que Juan Mateo pateixi una discapacitat, és capaç d’emocionar-se, de sentir com el vent acaricia la seva pell, com el so de les ones li recorden al seu poble... Suposo que això, és possible gràcies a que ha tingut un context favorable que l’ha estimulat i ajudat quan ho ha necessitat i alhora l’han deixat desenvolupar-se autònomament dintre de les seves possibilitats.

Hi ha un moment en què Juan Mateo expressa que li agradaria ser major per comprendre moltes coses i poder REGALAR ALS ALTRES la seva saviesa que penso que denota molta generositat! Tot seguit afirma que el millor és ser un mateix i fer el seu propi camí, una manera d’afirmar que no s’ha de voler ser com aquest o com aquell altre, sinó que hom s’ha d’acceptar tal i com és, i voler ser un mateix.

He observat que parla de l’alegria com una potent energia, un sentiment essencial i indispensable per viure. És com si aquesta fos el motor de la vida. Penso, que avui dia potser pensem en l’alegria com si fos una meta a aconseguir, és a dir, un estat que mitjançant una bona feina, un bon sou...aconseguirem. D’aquesta manera, ens oblidem que el més important és viure feliçment, i gaudir del camí de la vida.

Penso que el curtmetratge també parla sobre les barreres arquitectòniques. Quan diu “Siempre he pensado que esa escalera es tan grande porque lleva directa a las nubes” penso que està parlant metafòricament ja que afirmar que l’escala arriba al cel és una manera de dir que ell no les podrà pujar fins que la seva ànima s’alliberi del seu cos, és a dir, quan mori.
Malauradament, la societat d’avui dia, tot i que s’han fet petits avenços, està plena d’impediments, de barreres arquitectòniques que dificulten la vida a algunes persones, excloent-les així de la societat.


També m’agradaria esmentar que quan diu que sent que té molta sort de viure on viu ja que tota la gent del poble el somriu i saben qui és, em fa pensar que possiblement quan passa pel nostre costat alguna persona que considerem que sobresurt del que nosaltres considerem com a “normal” la nostra cara ens delata expressant estranyesa, llàstima, pena... això possiblement el fa sentir diferent. Tal com expressa Juan Mateo “Lo normal parece a veces diferente”. Però em pregunto, qui diu que quelcom és diferent? Qui diu que és el normal?  De vegades oblidem que tots i cada un de nosaltres tenim característiques físiques, biològiques, psíquiques... diferents però alhora formem part d’un tot, de l’espècie humana.


El problema doncs, és que la societat veu des d’una perspectiva equivocada les diferències ja que aquestes no es veuen com una font de riquesa sinó com a una manera de classificar la societat. Per tant, cal veure les diferències com a normals, la diversitat com a riquesa... d’aquesta manera s’avançarà cap a una inclusió i integració total.

Esmentar també que m'ha transmes que no poder fer coses no significa que hagis de deixar de pensar en elles, la ment pot oferir-nos una nova manera de somiar, sentir, viatjar...no hem de deixar de somiar!!

També m’agrada molt quan afirma la meravella de Pepet i Vanesa que esperen un fill. Diu que sempre seran, és a dir, el fet de tenir un fill fa que mai desapareguis. Si mors, ells sempre et tindran present en el seu pensament, l’amor en l'estat més pur...Genial!

Com a conclusió, m’agradaria dir que tots podem aprendre alguna cosa, tots podem ensenyar alguna cosa, tots podem aprendre de tots simplement cal que valorem a totes i cada una de les persones!

dijous, 3 de novembre de 2011

"El número d'immigrants en les aules de Menorca ha caigut durant el curs per primer cop" de Javier Sánchez.

Comentari d'un article:

"El número d'immigrants en les aules de Menorca ha caigut durant el curs per primer cop" de Javier Sánchez.


El text afirma que com a conseqüència de la crisi, un número elevat d'immigrants ha abandonat les aules des de septembre.  Sincerament, em dol veure com persones que fan tot el possible per sobreviure i per protegir les seves families, sempre són els primers en sortir malparats.


Realment la seva valentia és d'admirar ja que crec que moltes persones no serien capaços d'allunyar-se de la seva familia, de la seva terra, de la seva cultura...i anar a la recerca d'una mínima qualitat de vida sense saber, que és el que vertaderament es trobaran: si trobaran els recursos adients per sobreviure i per fer sobreviure alhora a la seva família que han deixat molt enfora; si trobaran una feina de qualitat o bé n'acceptaran qualsevol a pesar de les males condicions; si seran acceptats, refusats, discriminats...


Un altre aspecte a comentar és l'afirmació que Maria Gener fa a l'article: "En años anteriores una de nuestras preocupaciones era intervenir en la adaptación de los alumnos immigrantes llegados con el curos ya iniciado. Ahora, con el descenso de este tipo de colegiales, consideramos que los recursos ya existentes, mediadores, talleres de lengua, aulas de acogida, ya hay suficiente". I jo em pregunto: Potser siguin o no els recursos existents són suficients o no, en aquesta societat canciant i complexe en la que vivim, no necessitat tot una cosntant millora?


L'article segueix dient que la tardana arribada d'entre 200 i 300 alumnes a l'escola creava un rati elevat a les aules. continua dient que ara, amb la frenada d'immigrants que s'incorporen a les aules això, no passarà. Això em fa pensar que sincerament, no intentem prevenir les situacions sinó que sempre busquem solucions als problemes quan aquests ja són presents: solucions per a la crisi, per als problemes medioambientals, per la violència de gènere, pel fracàs escolar... Per tant, cal que no ens quedem aturats i que entre tots anem millorant contínuament el que tenim i construir el que ens manca.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Diari d'aula 18/04/2011

Avui hem començat la sessió amb en Robert amb l'explicació teorica del llenguatge corporal de l'actor i l'actriu.


El cos, igual que la veu, és una eina fonamental per a la comunicació. Cada gest, cada actitud corporal porten intrínsecament un missatge que en teoria, s'haurien de correspondre amb les paraules que els acompanyen.

Segons Motos et álii " l'actor en escena es mou de manera diferent a la vida quotidiana". Tot i això, l'actor ha d'aconseguir un equilibri harmònic per moure's sobre l'escenari amb naturalitat. Les diferències de quan una persona actua o no són: la tensió, l'amplitud i l'anàlisi.


Després de l'explicació, ens hem posat per grups a fi de parlar una mica sobre la representació teatral. El meu grup hem decidit representar el conte "Allà on viuen els monstres" de Maurice Sendak. Tot està encara una mica verd....som moltes companyes que ens hem de coordinar, moltes coses en les que hem de pensar....suposo que a poc a poc anirem fent camí!


Per acabar, hem fet algunes dinàmiques molt divertides. Personalment són les que més m'han agradat fins el moment!
La primera consistia en representar amb els gests de la cara una minihistòria mímica amb una tela i diversos personatges.
La segona activitat consistia en crear diferents figures amb els nostres coses: una formiga, un elefant...
Una altre, consistia en representar una olor de la forma que trobessim convenient.
I per acabar... ens hem desitjat molt bones vacances de setmana santa!

Diari d'aula 14/04/2011

Nervis, estrés, ambient rialler.....avui és el GRAN DIA com a TITELLAIRES!!!
L'aula és més plena que qualsevol altre dia, molts familiars no han volgut perdre's l'espectacle: pares, fills, àvis, nèts, cosins...!!!
Com més s'apropa el moment de començar més crits i rialles es senten!!
Tothom té ganes d'actuar!!
El meu grup és el primer en representar. Jo, personalment no estic gaire nerviosa, suposo que el fet d'estar rere un teatrí em fa sentir una mica més protegida!!
La nostra obra es diu “Les tres paraules de la Reina” i tracta sobre un regnat on es fan unes crides per anunciar que la filla del rei es casarà amb qui respongui les tres preguntes de la reina. En sentir aquesta crida tres germans: en Xumeu, En Pere i en Joan es posen camí cap a poble per veure si tenen sort!
La veritat és que el temps de la representació m'ha passat volant, m'he sentit còmode i per les rialles que es sentien del públic, crec que la representació ha agradat!!!

En fi, un cop el meu grup ha acabat, ha començat la següent obra, “Na Paparreta” protagonitzada per n'Esther, na Pilar, na Cristina i na Francina. L'obra conta la història d'un petit animalet que, cansat de viure a la ciutat, decideix anar a una de les granges més conegudes del poble.
En arribar, la vida dels animals d'aquella granga canvia. Els animalets estan més contents ja que na Paparreta sempre aconsegueix treure un somriure a tothom.
Però, la difícil tasca de na Paparreta és la de fer riure al Rei!!!
Ha estat una obra divertida, amb unes veus molt ben endevinades i uns moviments acordes amb la història i les veus!

La tercera rondalla, ha estat Na Catalineta. Ha estat interpretada per n'Àngels, na Maria Janer i na Cristina Camps.
Tracta sobre un home que sempre va a missa.
Quan les campanes sonen l'home que té una fava, demana a una veïna si li pot guardar ja que no pot entrar a l'esglèsia amb una fava a la mà!
Quan va a cercar la fava, resulta que el gall que tenia aquesta dona se l'ha menjada. Així que l'home li demana el gall.
Cada cop que les campanes sonen l'home ha d'anar a demanar a alguna veina que li guardi el que en aquell moment té. I cada veïna li perd el que li guarda.....
ha estat la representació que més m'ha agradat, la decoració en tres dimensions donava molt joc a l'obra, les titelles, les veus i els efectes de so eren totalment endevinats!!!!!!una representació genial!

La següent rondalla ha estat “S'animalet Verd”, representada per n' Ana, n'Eri, na Nuri i na Natàlia.
Tracta sobre una vella bruixa que en saber la malatia que afectava al Rei, va dir que aquest no es curaria fins que les gotes de s'animalet verd caiguèssin en els seus ulls.
En Bernadet, que és el personatge principal, passa moltes peripècies per intentar curar el rei!!!
Ha estat una obra divertida, amb uns efectes de so molt adients.
El que més m'ha agradat ha estat l'inesperat i divertit final!!!

La darrera representació ha estat “Sa Llegenda d'en Xoroi", protagonitzada per na Carol, n'Ade, en Josep i na Nàdia.
Conta la història d'un pirata que navegant a prop de Menorca es va enfonsar. El pirata, en Xoroi, arriba nedant a l'illa i s'instal·la en un penya-segat. En Xoroi, es cerca la vida per sobreviure en aquella illa: pesca, va a caçar i també agafa menjar de els cases dels pagesos!!!
Una nit, mentre en Xoroi agafava menjar d'una casa, una pagesa el descobreix.
La pagesa enlloc de fer-lo fora va brindar-li menjar.
En Xoroi i la pagesa s'enamoren.
El pare de la pagesa s'adona que el menjar a casa seva desaparèix molt ràpid i decideix anar a cercar la seva filla. Tot just la troba, Xoroi es llança al mar desapareixent entre l'horitzó.

Tot i que el dia s'ha fet una mica llarg tots hem gaudit molt amb les representacions!!!

Diari d'aula 11/04/2011

Avui, tal com varem acordar amb en Robert a l'anterior classe, no hem treballat en la representació teatral de titelles sinó que en Robert ens ha explicat alguns conceptes teòrics que ens serviran per a la següent tasca pràctica que hem de realitzar: una obra teatral!

En Robert per treballar la VEU (element fonamental per a l'actor), ens ha explicat les postures apropiades per respirar i parlar adequadament. La veu de l'actor es prepara. En aquesta preparació hi intervenen l'aparell respirador, l'aparell fonador i els resonadors. A més, és fonamental que la columna vertebral estigui perfectament alineada i que la veu ressoni en el paladar.

La veu pot ser analitzada a partir de criteris prosòdics, és a dir, el ritme, l'accentuació i la claretat del discurs; o a partir de criteris fònics que es refereixen a la materialitat de la veu i la seva qualitat significant: timbre, força...

Un cop acabada la teoria hem recitat algunes poesies per pràcticar la respiració i analitzar com era la nostra veu!

Per acabar la sessió hem fet els grups definitius per a la pràctica d'una representació teatral de manera que ens hem dividit per els de ponent i els de llevant!

Diari d'aula 07/04/2011

Avui era el dia en què haviem de representar l'obra de titelles!

Per sort, en Robert i en Miquel ens han deixat una setmana més per acabar d'enllestir-ho tot ja que practicament cap grup ha tingut el temps suficient per assajar. 
Per això, a la classe d'avui amb en Miquel hem pogut assajar amb el teatrí!!

La veritat és que no pensava que la cosa fos tan complicada....no sé si és perquè les nostres titelles són una mica llargues i és fa díficil aixecar el braç o perquè som una mica inexpertes....
En fi, a base de practicar i practicar anem perfeccionant els moviments.... Esperem que d'aqui al proper dijous ho tinguem ben preparadet, ja que després de la feinada en la realització de les titelles seria una llàstima que la representació no sortís perfecte!