dijous, 3 de novembre del 2011

"El número d'immigrants en les aules de Menorca ha caigut durant el curs per primer cop" de Javier Sánchez.

Comentari d'un article:

"El número d'immigrants en les aules de Menorca ha caigut durant el curs per primer cop" de Javier Sánchez.


El text afirma que com a conseqüència de la crisi, un número elevat d'immigrants ha abandonat les aules des de septembre.  Sincerament, em dol veure com persones que fan tot el possible per sobreviure i per protegir les seves families, sempre són els primers en sortir malparats.


Realment la seva valentia és d'admirar ja que crec que moltes persones no serien capaços d'allunyar-se de la seva familia, de la seva terra, de la seva cultura...i anar a la recerca d'una mínima qualitat de vida sense saber, que és el que vertaderament es trobaran: si trobaran els recursos adients per sobreviure i per fer sobreviure alhora a la seva família que han deixat molt enfora; si trobaran una feina de qualitat o bé n'acceptaran qualsevol a pesar de les males condicions; si seran acceptats, refusats, discriminats...


Un altre aspecte a comentar és l'afirmació que Maria Gener fa a l'article: "En años anteriores una de nuestras preocupaciones era intervenir en la adaptación de los alumnos immigrantes llegados con el curos ya iniciado. Ahora, con el descenso de este tipo de colegiales, consideramos que los recursos ya existentes, mediadores, talleres de lengua, aulas de acogida, ya hay suficiente". I jo em pregunto: Potser siguin o no els recursos existents són suficients o no, en aquesta societat canciant i complexe en la que vivim, no necessitat tot una cosntant millora?


L'article segueix dient que la tardana arribada d'entre 200 i 300 alumnes a l'escola creava un rati elevat a les aules. continua dient que ara, amb la frenada d'immigrants que s'incorporen a les aules això, no passarà. Això em fa pensar que sincerament, no intentem prevenir les situacions sinó que sempre busquem solucions als problemes quan aquests ja són presents: solucions per a la crisi, per als problemes medioambientals, per la violència de gènere, pel fracàs escolar... Per tant, cal que no ens quedem aturats i que entre tots anem millorant contínuament el que tenim i construir el que ens manca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada