El més essencial que Carles explica sobre l'escola, un espai on passem moltes hores de la nostre vida, és que aquesta ha de ser:
· Un lloc OBERT PER ALEGRIA, un lloc agradable, que faixi ganes estar i que potencii l'alegria de viure.
· Ha de proporcionar les bases d'una convivència harmònica, pacífica i respectuosa, HA DE CUIDAR A LA PRÒPIA VIDA.
· Ha de potenciar no només el coneixement del món que ens envolta, sinó que també ha de crear autoconeixement ja que si hom no és coneix a un mateix dificilment serà capaç de conèxer i acceptar el seu entorn.
· Ha de ser un espai GENERADOR de SOMNIS, il·lusions, desitjos...ja que quin significat té una vida sense somnis? Sense desitjos per aconseguir? Sense propòsits i objectius?
Una altre idea que m'ha agradat de la conferència és quan explica que tot depèn de la mirada en què observem la realitat. Si ho fem amb gravetat, la realitat ens retorna la imatge però si canviem la mirada, la realitat canvia.
Aquesta idea de la mirada lliga amb la idea central de la conferència de somiar per innovar pel fet que hem de mirar amb positivisme, hem de confiar i creure amb nosaltres mateixos, amb els nostres somnis i pensaments per tal que el que volem es pugui fer realitat. Tal com diu Carles “Hem de recuperar la confiança en la nostra intuïció” .
Ara bé, això no implica que haguem d'anar construint i innovant contínuament sense tenir en compte el passat. “Tot el que avui som i tenim té una història” cal conèixer-la, cal analitzar-la i reflexionar per treure el més positiu d'aquesta i construir un futur.
No obstant, avui dia no ens permetem un temps de reflexió. Vivim en una societat que canvia continuament, una societat accelerada i centrada en el tenir enlloc de ser... Una societat on les escoles estan tancades a la comunitat, on els currículums estan sobrecarregats, on es cerquen resultats immediats, on es pretén ensenyar molt i com més aviat millor... Per tant, cal donar temps a la reflexió per reordenar la nostra vida i, en concret, el sistema educatiu.
Així, cal obrir l'escola a les famílies ja que sense aquestes no hi hauría escola. Cal que escola i família treballin agafats de la mà per afavorrir el desenvolupament dels infants, cal reduir la velocitat, renúnciar al que no és essencial, cal flexibilitat, amor, comprensió... Cal una escola que ensenyi l'alegria de viure!
